diumenge, 25 de novembre de 2012

El fracàs dels superdotats

Vull compartir aquest vídeo del programa Redes titulat “El fracàs dels superdotats”. Eduard Punset ens argumenta perquè els infants amb altes capacitats troben obstacles al llarg de la seva vida que els dificulta desenvolupar-se i crèixer amb normalitat.

En primer lloc, una de les principals trabes és que els infants amb altes capacitats, normalment, no són identificats fins que no treuen males notes. Actualment, el 15-20 % dels infants tenen altes capacitats, però molts no seran mai diagnosticats. Això vol dir que, a Espanya, uns 150.000 infants tenen un coeficient intel·lectual per damunt de 130 i només es coneixen aproximadament 200. L’entorn d’aquests infants (família i escola) determinarà si la seva capacitat serà desenvolupada o no.

Perquè una persona sigui considerarda superdotada, no ha de tenir només un alt coeficient intelectual, sinó que ha de destacar en altres tipus d’intel·ligència:

Intel·ligència verbal: lectura, esciptura, etc. Ex: William Churchill

Intel·ligència lògica: problemes, aritmètica, estratègies, etc. Ex: Bill Gates
Intel·ligència visual: puzles, laberints, colors, formes, etc. Ex: Pablo Picasso
Intel·ligència musical: ritme, composició, etc. Ex: Amadeus Mozart
Intel·ligència quinestèsica: corporal, habilitat amb els objectes, etc. Ex: esportistes i artesans
Intel·ligència interpersonal: comunicacions, líders. Ex: Luther Kind
Intel·ligència intrapersonal: control i coneixement d’un mateix. Ex: Dalai Lama
Intel·ligència naturista: classificar i reconeixer formes, plantes, animals, astres, etc. Ex: Darwin

Una altra causa del fracàs de l’infant amb altes capacitats és la mancança de motivació o la pèrdua d’interés per les activitats i les temàtiques tractades a l’escola ordinària. Aquest fet ha originat un important debat social, ja que s'ha començat a parlar dels benefis o dels perjudicis de la segragació dels infants amb altes capacitats a centres especialitzats. Per una part, podem dir que la segragació es pot considerar positiva en determinats moments perquè es la forma de poder oferir a aquests infants un procés educatiu interessant per a ells i, a més, és una estratègia per poder cobrir les seves necesitats i interessos. Per altra part, no hem d’oblidar que la heterogeneitat i la inclusió són idees que van en contra de l’assistència d’aquests infants a centres especialitzats. Perquè el desenvolupament dels infants amb altes capacitats sigui el més normalitzat possible és molt important que comparteixin activitats i moments de relació amb un grup d’infants heterogeni.

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció del vídeo ha estat la rellevància de les activitats lúdiques per als infants superdotats. Moltes vegades, tenen problemes a l'escola, però són detectats per les seves habilitats en activitats de lleure com la pintura, els esports, la música, etc. Espais on es poden expressar amb més llibertat i on treballen camps que els interessen i els motiven.

A les escoles, l’infant amb altes capacitats moltes vegades és rebutjat per la resta d’infants per la seva incapacitat d’adaptar-se al sistema. Aquestes dificultats moltes vegades són conseqüència d'alguna patologia. Quan xerrem d'infants amb altes capacitats no podem separar allò patològic d’allò genial. Per exemple, Albert Einstein presentava trets autistes i es considerava una persona introvertida i antisocial.

Per acabar, al llarg del vídeo emergeix la defensa de què l’objectiu principal de l’educació dels infants superdotats ha de ser que pugui utilitzar el que aprèn de manera creativa i innovadora i, a més, que es pugui desenvolupar a nivell personal i emocional de manera harmònica.

dimecres, 21 de novembre de 2012

"Històries de vida, històries de bruixes..."


A l’assignatura Estratègies d’Intervenció Educativa II, un dels temes que hem tractat ha estat la identitat personal de l’infant. Per vivenciar en primera persona la importància d’aquest aspecte hem elaborat la nostra pròpia història de vida.

Donar-nos a conèixer davant el grup, fer introspecció per definir-nos com a persones, reflexionar sobre com ha estat el nostre camí, conversar amb els nostres avis i pares sobre com ha estat la seva infància i joventut, etc. ens ha servit per adonar-nos de la importància de treballar la identitat a l'etapa d'Educació Infantil i, també, a la resta d'etapes educatives. 

Si treballem la identitat amb aquest tipus de dinàmiques, farem que els infants es sentin únics i cobrirem la seva necessitat de sentir-se diferents de la resta. A més, aprendran a estimar-se, a viatjar al seu interior i, a la vegada, els ajudarà a sentir-se estimats i recolzats per la resta del grup.

Personalment, ha estat una experiència que m'ha fet sentir-me una persona única i especial. A més, m’ha ajudat a conèixer millor les meves companyes, les seves famílies, els seus amics, els seus fills, les seves parelles, etc. En definitiva, a totes aquelles persones que ens fan ser com som i que també ajuden a escriure les nostres històries de vida.

Ha estat un capvespre realment emocionant i cada una de les exposicions ha aportat moments molt especials: músiques, anècdotes, fotografies, vídeos, etc.

El nostre grup “Estratègicament Bruixes” ha preparat un conte que diu així: “Hi havia una vegada tres bruixes que varen decidir investigar sobre el seu passat. Conèixer els seus orígens era l’ingredient essencial per poder seguir escrivint la seva història juntes. La seva història comença així...” 

A continuació, hem narrat cada una la seva història de vida i hem acompanyat amb un vídeomuntatge de fotografies les nostres narracions. Aquí us deixo les fantàstiques fotografies que ens vam fer per il·lustrar la història. Hem emprat el Photoshop per retocar-les, així que també ha estat la manera d’aprendre a emprar aquest fantàstic programa.
                                                                       

dilluns, 12 de novembre de 2012

"Jugant, jugant. L'ofici de créixer"


Fa unes setmanes, vam treballar a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa II uns articles curts que narraven anècdotes de la vida quotidiana dels infants, tant a casa com a l’escola. A partir d’aquestes lectures vam poder debatre sobre punts molt interessants relacionats amb el món infantil: la suposada major sensibilitat de les filletes que dels fillets, l’empatia que pot arribar a sentir un infant pels altres, la solidaritat com a resposta lògica quan no hi prou per a tots, l’excés d’estimulació que pateixen ,etc.

Els articles estaven extrets del llibre “Jugant, jugant. L’ofici de créixer” de Vicenç Arnaiz. Aquest reconegut psicòleg infantil i escriptor menorquí celebra, junt amb la seva esposa Dolors Oller, els 30 anys de feina per a la comunitat educativa. I ho fan d’una manera molt solidaria, ja que volen fer arribar el seu llibre a tots els professionals i famílies de les diferents escoles de Menorca pel simbòlic preu de 3 euros. Tota la recaptació que es faci anirà destinada a millores del centre.

Dissapte 10 de novembre, entrevistaven al Diari Menorca al matrimoni Arnaiz Oller i m’agradaria destacar algunes de les frases que apareixen a l’article: 

“L’educació té uns referents científics i socials i no es poden canviar els criteris cada quatre o vuit anys, perquè així, s’està posant la docència per sota d’interessos de partits polítics”.

“Cal reconèixer les potencialitats dels fillets i les influències del medi sobre el seu desenvolupament. El fillet creix des de dins seu”.

“És tota la comunitat la que educa, per tant l’ensenyament depèn de moltes coses i també del compromís i resultat de la societat”.

Vivim en temps de retallades i, moltes vegades, ens fan perdre l’esperança per la professió que ens estimem. Però gestos com aquests ens demostren que el nostre repte és, ara per ara, seguir lluitant i trobar altres camins. La creativitat, la solidaritat i l’amor pels infants ens han de fer cercar altres estratègies perquè l’Educació Infantil no minvi la qualitat que ha pogut assolir aquets darrers anys a la nostra illa, referent d'aquesta etapa educativa per a altres comunitats del nostre país.
De moment, esper el meu llibre de “Jugant, jugant” per aprendre de les 174 històries quotidianes que s’inclouen. És molt important aprendre de l’experiència dels demés!