dilluns, 12 de novembre de 2012

"Jugant, jugant. L'ofici de créixer"


Fa unes setmanes, vam treballar a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa II uns articles curts que narraven anècdotes de la vida quotidiana dels infants, tant a casa com a l’escola. A partir d’aquestes lectures vam poder debatre sobre punts molt interessants relacionats amb el món infantil: la suposada major sensibilitat de les filletes que dels fillets, l’empatia que pot arribar a sentir un infant pels altres, la solidaritat com a resposta lògica quan no hi prou per a tots, l’excés d’estimulació que pateixen ,etc.

Els articles estaven extrets del llibre “Jugant, jugant. L’ofici de créixer” de Vicenç Arnaiz. Aquest reconegut psicòleg infantil i escriptor menorquí celebra, junt amb la seva esposa Dolors Oller, els 30 anys de feina per a la comunitat educativa. I ho fan d’una manera molt solidaria, ja que volen fer arribar el seu llibre a tots els professionals i famílies de les diferents escoles de Menorca pel simbòlic preu de 3 euros. Tota la recaptació que es faci anirà destinada a millores del centre.

Dissapte 10 de novembre, entrevistaven al Diari Menorca al matrimoni Arnaiz Oller i m’agradaria destacar algunes de les frases que apareixen a l’article: 

“L’educació té uns referents científics i socials i no es poden canviar els criteris cada quatre o vuit anys, perquè així, s’està posant la docència per sota d’interessos de partits polítics”.

“Cal reconèixer les potencialitats dels fillets i les influències del medi sobre el seu desenvolupament. El fillet creix des de dins seu”.

“És tota la comunitat la que educa, per tant l’ensenyament depèn de moltes coses i també del compromís i resultat de la societat”.

Vivim en temps de retallades i, moltes vegades, ens fan perdre l’esperança per la professió que ens estimem. Però gestos com aquests ens demostren que el nostre repte és, ara per ara, seguir lluitant i trobar altres camins. La creativitat, la solidaritat i l’amor pels infants ens han de fer cercar altres estratègies perquè l’Educació Infantil no minvi la qualitat que ha pogut assolir aquets darrers anys a la nostra illa, referent d'aquesta etapa educativa per a altres comunitats del nostre país.
De moment, esper el meu llibre de “Jugant, jugant” per aprendre de les 174 històries quotidianes que s’inclouen. És molt important aprendre de l’experiència dels demés!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada