dilluns, 17 de desembre de 2012

Les píndoles del bon mestre

Avui, a l'assignatura "Estratègies d'Intervenció Educativa en la Primera Infància II" ens hem intercanviat els regals de l'amic invisible entre els companys de classe. Les consignes que havíem de seguir a l'hora d'elaborar el nostre regal eren dues: s'ha de fer a mà i s'ha d'acompanyar amb un text relacionat amb l'educació.

Us presento el regal que he elaborat. És un pot de vidre ple de Lacasitos i acompanyat amb una carta que diu així:



Estimat amic invisible,
 
Sé que estudiar aquesta carrera t’ha donat moltes satisfaccions, encara que també t’ha fet sentir algunes estones de molt estrès. Fins acabar els estudis i, després, al llarg de la teva vida professional com a mestre/a, segurament, viuràs molts i diferents moments. Alguns d’ells seran molt enriquidors i ompliran la teva vida de felicitat, però, a vegades, altres moments et faran pensar que ja no pots més.

Aquest pot conté un remei molt antic contra els mals moments “Les píndoles del bon mestre”, confeccionades a partir de la selecció d’alguns dels xocolates més exquisits del món.

El xocolati té uns components amb propietats estimulants. Aquests actuen en el cervell desencadenant un sensació de benestar emocional i fan que el nostre cos s’estimuli. Això fa que ens trobem més actius i desperts davant estímuls externs, potenciant així la creativitat i la intel·ligència. A més, a nivell psicològic, la ingesta de xocolati s’associa a moments agradables i especials i ens transporta a moments de la nostra infantesa.

Abans del seu ús, segueix atentament les recomanacions que trobaràs a continuació:

Blau: Per quan necessitis paciència amb un infant, amb un company o amb tu mateix. Pren una píndola blava i compta fins a deu. T’ajudarà a aturar, a reflexionar i a no precipitar-te!

Taronja: Per quan a tu o als infants us manqui alegria. La píndola taronja t’ajudarà a recuperar les ganes de divertir-te, et farà veure la part positiva de les coses i omplirà la cara dels infants de somriures.

Vermell: Per recuperar l’amor pels infants i l’educació. Si a vegades oblides perquè ets mestre, la píndola vermella t’ajudarà a recordar quant estimes els infants.

Groc: Per quan necessitis inspiració. Quan et trobis estancat i no tinguis ganes de seguir aprenent, la píndola groga t’ajudarà a treure tota la creativitat i l’enginy que portes a dins! 

Blanc: Per quan caiguis en els extrems i necessitis recuperar la neutralitat i la  temprança. La píndola blanca t’ajudarà a cooperar, a unir idees i a treballar en equip.

Verd: Per quan et sentis estressat i ofegat. La píndola verda et farà recordar que la teva vida personal és valuosíssima i recuperaràs temps lliure per a tu, per fer coses que t’agraden i per estar amb els que més estimes.

Marró: Per quan trobis obstacles al llarg del camí. La píndola marró et farà abordar els problemes des d’altra perspectiva i et farà aprendre d’ells per a què hi surtis reforçat/da.

Això és tot amic invisible. Esper que no tinguis que emprar gaire aquest remei i també esper poder trobar-me amb tu pel camí per poder gaudir junts de les nostres experiències.
Et desitjo un bon Nadal i un feliç any nou!!

El teu amic invisible.


El meu regal li ha tocat a na Melissa, espero que li hagi agradat. A jo m'ha tocat un preciós portafotos fet per na Jéssica amb un mac pintat.

Ha estat una estona molt agradable i tots els regals han estat meravellosos!

diumenge, 25 de novembre de 2012

El fracàs dels superdotats

Vull compartir aquest vídeo del programa Redes titulat “El fracàs dels superdotats”. Eduard Punset ens argumenta perquè els infants amb altes capacitats troben obstacles al llarg de la seva vida que els dificulta desenvolupar-se i crèixer amb normalitat.

En primer lloc, una de les principals trabes és que els infants amb altes capacitats, normalment, no són identificats fins que no treuen males notes. Actualment, el 15-20 % dels infants tenen altes capacitats, però molts no seran mai diagnosticats. Això vol dir que, a Espanya, uns 150.000 infants tenen un coeficient intel·lectual per damunt de 130 i només es coneixen aproximadament 200. L’entorn d’aquests infants (família i escola) determinarà si la seva capacitat serà desenvolupada o no.

Perquè una persona sigui considerarda superdotada, no ha de tenir només un alt coeficient intelectual, sinó que ha de destacar en altres tipus d’intel·ligència:

Intel·ligència verbal: lectura, esciptura, etc. Ex: William Churchill

Intel·ligència lògica: problemes, aritmètica, estratègies, etc. Ex: Bill Gates
Intel·ligència visual: puzles, laberints, colors, formes, etc. Ex: Pablo Picasso
Intel·ligència musical: ritme, composició, etc. Ex: Amadeus Mozart
Intel·ligència quinestèsica: corporal, habilitat amb els objectes, etc. Ex: esportistes i artesans
Intel·ligència interpersonal: comunicacions, líders. Ex: Luther Kind
Intel·ligència intrapersonal: control i coneixement d’un mateix. Ex: Dalai Lama
Intel·ligència naturista: classificar i reconeixer formes, plantes, animals, astres, etc. Ex: Darwin

Una altra causa del fracàs de l’infant amb altes capacitats és la mancança de motivació o la pèrdua d’interés per les activitats i les temàtiques tractades a l’escola ordinària. Aquest fet ha originat un important debat social, ja que s'ha començat a parlar dels benefis o dels perjudicis de la segragació dels infants amb altes capacitats a centres especialitzats. Per una part, podem dir que la segragació es pot considerar positiva en determinats moments perquè es la forma de poder oferir a aquests infants un procés educatiu interessant per a ells i, a més, és una estratègia per poder cobrir les seves necesitats i interessos. Per altra part, no hem d’oblidar que la heterogeneitat i la inclusió són idees que van en contra de l’assistència d’aquests infants a centres especialitzats. Perquè el desenvolupament dels infants amb altes capacitats sigui el més normalitzat possible és molt important que comparteixin activitats i moments de relació amb un grup d’infants heterogeni.

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció del vídeo ha estat la rellevància de les activitats lúdiques per als infants superdotats. Moltes vegades, tenen problemes a l'escola, però són detectats per les seves habilitats en activitats de lleure com la pintura, els esports, la música, etc. Espais on es poden expressar amb més llibertat i on treballen camps que els interessen i els motiven.

A les escoles, l’infant amb altes capacitats moltes vegades és rebutjat per la resta d’infants per la seva incapacitat d’adaptar-se al sistema. Aquestes dificultats moltes vegades són conseqüència d'alguna patologia. Quan xerrem d'infants amb altes capacitats no podem separar allò patològic d’allò genial. Per exemple, Albert Einstein presentava trets autistes i es considerava una persona introvertida i antisocial.

Per acabar, al llarg del vídeo emergeix la defensa de què l’objectiu principal de l’educació dels infants superdotats ha de ser que pugui utilitzar el que aprèn de manera creativa i innovadora i, a més, que es pugui desenvolupar a nivell personal i emocional de manera harmònica.

dimecres, 21 de novembre de 2012

"Històries de vida, històries de bruixes..."


A l’assignatura Estratègies d’Intervenció Educativa II, un dels temes que hem tractat ha estat la identitat personal de l’infant. Per vivenciar en primera persona la importància d’aquest aspecte hem elaborat la nostra pròpia història de vida.

Donar-nos a conèixer davant el grup, fer introspecció per definir-nos com a persones, reflexionar sobre com ha estat el nostre camí, conversar amb els nostres avis i pares sobre com ha estat la seva infància i joventut, etc. ens ha servit per adonar-nos de la importància de treballar la identitat a l'etapa d'Educació Infantil i, també, a la resta d'etapes educatives. 

Si treballem la identitat amb aquest tipus de dinàmiques, farem que els infants es sentin únics i cobrirem la seva necessitat de sentir-se diferents de la resta. A més, aprendran a estimar-se, a viatjar al seu interior i, a la vegada, els ajudarà a sentir-se estimats i recolzats per la resta del grup.

Personalment, ha estat una experiència que m'ha fet sentir-me una persona única i especial. A més, m’ha ajudat a conèixer millor les meves companyes, les seves famílies, els seus amics, els seus fills, les seves parelles, etc. En definitiva, a totes aquelles persones que ens fan ser com som i que també ajuden a escriure les nostres històries de vida.

Ha estat un capvespre realment emocionant i cada una de les exposicions ha aportat moments molt especials: músiques, anècdotes, fotografies, vídeos, etc.

El nostre grup “Estratègicament Bruixes” ha preparat un conte que diu així: “Hi havia una vegada tres bruixes que varen decidir investigar sobre el seu passat. Conèixer els seus orígens era l’ingredient essencial per poder seguir escrivint la seva història juntes. La seva història comença així...” 

A continuació, hem narrat cada una la seva història de vida i hem acompanyat amb un vídeomuntatge de fotografies les nostres narracions. Aquí us deixo les fantàstiques fotografies que ens vam fer per il·lustrar la història. Hem emprat el Photoshop per retocar-les, així que també ha estat la manera d’aprendre a emprar aquest fantàstic programa.
                                                                       

dilluns, 12 de novembre de 2012

"Jugant, jugant. L'ofici de créixer"


Fa unes setmanes, vam treballar a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa II uns articles curts que narraven anècdotes de la vida quotidiana dels infants, tant a casa com a l’escola. A partir d’aquestes lectures vam poder debatre sobre punts molt interessants relacionats amb el món infantil: la suposada major sensibilitat de les filletes que dels fillets, l’empatia que pot arribar a sentir un infant pels altres, la solidaritat com a resposta lògica quan no hi prou per a tots, l’excés d’estimulació que pateixen ,etc.

Els articles estaven extrets del llibre “Jugant, jugant. L’ofici de créixer” de Vicenç Arnaiz. Aquest reconegut psicòleg infantil i escriptor menorquí celebra, junt amb la seva esposa Dolors Oller, els 30 anys de feina per a la comunitat educativa. I ho fan d’una manera molt solidaria, ja que volen fer arribar el seu llibre a tots els professionals i famílies de les diferents escoles de Menorca pel simbòlic preu de 3 euros. Tota la recaptació que es faci anirà destinada a millores del centre.

Dissapte 10 de novembre, entrevistaven al Diari Menorca al matrimoni Arnaiz Oller i m’agradaria destacar algunes de les frases que apareixen a l’article: 

“L’educació té uns referents científics i socials i no es poden canviar els criteris cada quatre o vuit anys, perquè així, s’està posant la docència per sota d’interessos de partits polítics”.

“Cal reconèixer les potencialitats dels fillets i les influències del medi sobre el seu desenvolupament. El fillet creix des de dins seu”.

“És tota la comunitat la que educa, per tant l’ensenyament depèn de moltes coses i també del compromís i resultat de la societat”.

Vivim en temps de retallades i, moltes vegades, ens fan perdre l’esperança per la professió que ens estimem. Però gestos com aquests ens demostren que el nostre repte és, ara per ara, seguir lluitant i trobar altres camins. La creativitat, la solidaritat i l’amor pels infants ens han de fer cercar altres estratègies perquè l’Educació Infantil no minvi la qualitat que ha pogut assolir aquets darrers anys a la nostra illa, referent d'aquesta etapa educativa per a altres comunitats del nostre país.
De moment, esper el meu llibre de “Jugant, jugant” per aprendre de les 174 històries quotidianes que s’inclouen. És molt important aprendre de l’experiència dels demés!



dimecres, 26 de setembre de 2012

Estimar la poesia


La poesia ofereix a l’infant multiplicitat de possibilitats per aprendre. Per una part, l’infant pot treballar aspectes purament normatius, com pot ser l’ortografia, la mètrica, la fonètica, la tipologia textual, etc. Però, per altra part, l’infant pot descobrir la dimensió més lúdica i creadora de la paraula, recreant-se en el text o creant-ne de nous, desenvolupant així la seva sensibilitat i capacitat estètica. 

A més de totes aquestes aportacions relacionades amb l’àrea del llenguatge, hem de tenir en compte que la poesia promou el desenvolupament global de l’infant, ja que també ajuda al desenvolupament de diferents capacitats com poden ser la dramatització, l’expressió plàstica, la música, etc.
És necessari que la poesia adquireixi la mateixa rellevància que altres tipus de textos literaris que es treballen habitualment a les etapes d’Educació Infantil, com poden ser les cançons o els contes. Això sí, ens hem d'orientar sobre els criteris que hem de seguir per triar els poemes i les activitats més adequades segons els diferents interessos i nivells dels infants.

Aquest és un dels poemes que vam treballar pel nostre projecte d'Habilitats Lingüístiques. En aquest cas, podem treballar el poema al segon cicle d'Educació Infantil i algunes de les activitats que vam proposar són: llegir el poema amb un ambient preparat (foscor, lluna al projector, sorolls de la nit, etc.), treballar les metàfores guiant una conversa (què vol dir un gegant amb nas de nap? quina forma té un nap? perquè diu que les estrelles són ballarines? es mouen les estrelles?), dibuixar una de les metàfores i escriure-la en el full, repartir targetes amb paraules del poema perquè puguin construir un de nou o treballar la pronunciació de la grafia ll (lluna, llegir, ballarines, ullets, llum...),

Treball didàctic "Aprendre a estimar la poesia" de Sandra Campano Martín, Estefanía Mascaró Cabello, Rebeca Newman Pons, Naira Plasencia Jiménez per a l'assignatura d'Habilitats Lingüístiques per a l'Educació Infantil.