diumenge, 24 d’abril de 2016

Vocabulari estacions

Per reprendre un poc l'activitat del meu bloc us deixo un PDF elaborat per treballar el vocabulari de la primavera.



I ja que estem, afegeixo també el vocabulari elaborat per l'hivern.




Esper que us agradi!



dimarts, 10 de juny de 2014

Endevina com t'estimo

Per començar, us deixo un videomuntatge del conte "Endevina com t'estimo" de Sam McBratney, amb il·lustracions d’Anita Jeram per a l’editorial Kókinos.

Aquest conte ens fa comprendre que a vegades estimes tant i tant a algú que no trobes la manera d'expressar com són de grans els teus sentiments. Tal i com descobreixen les llebres protagonistes, l'amor no és fàcil de mesurar!

Un conte molt recomenable per a treballar aquesta emoció i per conversar amb els infants sobre els vincles afectius que tenim amb les nostres famílies.







Noves etiquetes

Desprès d’un temps, emprenc de nou el meu bloc. A les portes d’acabar aquesta etapa d’estudis, vull utilitzar aquest espai per seguir reflexionant sobre el món de l'educació i per compartir els recursos que he creat durant aquests darrers anys i que esper seguir elaborant en el futur. 

Per començar, dedicaré part del meu temps a narrar contes, que segons el meu parer, són indispensables i molt recomanables per contar a l’etapa d’Educació Infantil (i també per als més grossos).

També, aniré penjat un caramull de recursos per treballar les matemàtiques de forma lúdica que hem elaborat, les meves companyes i jo, durant les nostres pràctiques. 

Així continuem amb dues noves etiquetes “Conte contat” i “Gaudir de les matemàtiques”. 

Esper que us agradi.

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Novetats

Aquests darrers dies, he estat actualitzant el disseny del blog i la seva estructura per tal d'introduir algunes millores. 

En primer lloc, he reorganitzat les diferents pàgines del blog, que trobareu de la següent manera:

Pàgina principal: pàgina amb les entrades de les diferents assignatures del Grau d'Educació Infantil, reflexions personals, vídeos i recursos interessants.

Qui som?: Trobareu qui som i com he arribat fins aquí.

"Petits grans projectes" amb les TIC: Una pàgina nova on reflexionaré sobre els continguts relacionats amb les noves tecnologies i on podré fer un seguiment més específic de l'assignatura "Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge en la Primera Infància".

Reflexió i Innovació Educatives: Una pàgina creada ja fa un any per a l'assignatura "Reflexió i Innovació Educatives" on reflexiono sobre les bones pràctiques a les escoles, les competències dels mestres i molt més.

En segon lloc, he modificat el nom del meu blog. El principal motiu és que apareixia un bon popurri de llengües, ja que vaig començar el blog en castellà i, poc a poc, ha anat predominant el català. També, perquè el blog va començar com a una idea de projecte final de carrera i, finalment, ha esdevingut quasi un diari personal i professional.

Amb la idea de continuar amb el blog una vegada acabi la carrera, he pensat no emprar la paraula futur (Mi futuro proyecto), ja que es pot considerar un projecte que va començar en el passat, que continua formant-se en el present i que seguirà creixent de cara al futur. 

Per això, "Petits grans projectes". La idea de "petits grans" és una picada d'ull a la infància, pel fet de considerar els infants com a petits i, a la vegada, tan i tan grans!! La idea de projecte l'he conservat perquè considero que és una paraula que defineix molt el meu mode de vida (sempre amb projectes) i perquè defineix molt bé la meva visió de l'educació com a un projecte de vida, en constant reconstrucció.

La capçalera és la darrera actualització que he portat a terme. Una nova imatge que he dissenyat amb el programa d'edició d'imatges GIMP. A la capçalera apareix el nou nom del blog, alguns elements que el fan un disseny d'aire "vintage" (un estil que m'encanta) i, finalment, unes paraules que trobo totes les persones relacionades amb el món de l'educació han de tenir presents: "Qui s'atreveix a ensenyar mai ha de deixar d'aprendre". 



I això segueix essent el meu blog, una manera d'aprendre, de compartir, de fer-me reflexionar sobre educació. Així que seguim endavant!

dilluns, 18 de febrer de 2013

Primer dia de pràctiques

Avui hem viscut el nostre primer dia de pràctiques. La sensació de nervis s’ha passat ràpidament, just després de la primera rodona. Na Blanca i tots els infants m’han acollit molt bé. Ha ajudat molt que ja els coneixia a quasi tots del menjador!!

El dia ha passat volant i molt relaxadament: tot amb calma, sense saturació d’activitats i donant molta importància als moments quotidians (higiene, control d’esfínters i alimentació). També, estones de joc lliure i una activitat relacionada amb el projecte actual sobre el cos humà. 

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció han estat les carpetes de na Blanca (que ja mirarem amb més cura): autoritzacions, informes, programacions, avaluacions, horaris, reunions, etc. En definitiva, tota la part burocràtica que implica aquesta feina que tant ens agrada. Però, poc a poc i amb ganes. 

Volia, sobre tot, donar les gràcies a les meves companyes perquè és molt important compartir aquesta experiència amb elles, veure cares familiars, que se senten com jo... Esper que puguem fer pinya i treballar molt bé juntes. Com a prova de les grans companyes que tinc, vull mostrar el regal que ens ha fet na Natàlia avui matí just arribar a l’escola. La millor manera de començar aquest primer dia plena de motivació i ganes! Moltes gràcies Natàlia!



dilluns, 17 de desembre de 2012

Les píndoles del bon mestre

Avui, a l'assignatura "Estratègies d'Intervenció Educativa en la Primera Infància II" ens hem intercanviat els regals de l'amic invisible entre els companys de classe. Les consignes que havíem de seguir a l'hora d'elaborar el nostre regal eren dues: s'ha de fer a mà i s'ha d'acompanyar amb un text relacionat amb l'educació.

Us presento el regal que he elaborat. És un pot de vidre ple de Lacasitos i acompanyat amb una carta que diu així:



Estimat amic invisible,
 
Sé que estudiar aquesta carrera t’ha donat moltes satisfaccions, encara que també t’ha fet sentir algunes estones de molt estrès. Fins acabar els estudis i, després, al llarg de la teva vida professional com a mestre/a, segurament, viuràs molts i diferents moments. Alguns d’ells seran molt enriquidors i ompliran la teva vida de felicitat, però, a vegades, altres moments et faran pensar que ja no pots més.

Aquest pot conté un remei molt antic contra els mals moments “Les píndoles del bon mestre”, confeccionades a partir de la selecció d’alguns dels xocolates més exquisits del món.

El xocolati té uns components amb propietats estimulants. Aquests actuen en el cervell desencadenant un sensació de benestar emocional i fan que el nostre cos s’estimuli. Això fa que ens trobem més actius i desperts davant estímuls externs, potenciant així la creativitat i la intel·ligència. A més, a nivell psicològic, la ingesta de xocolati s’associa a moments agradables i especials i ens transporta a moments de la nostra infantesa.

Abans del seu ús, segueix atentament les recomanacions que trobaràs a continuació:

Blau: Per quan necessitis paciència amb un infant, amb un company o amb tu mateix. Pren una píndola blava i compta fins a deu. T’ajudarà a aturar, a reflexionar i a no precipitar-te!

Taronja: Per quan a tu o als infants us manqui alegria. La píndola taronja t’ajudarà a recuperar les ganes de divertir-te, et farà veure la part positiva de les coses i omplirà la cara dels infants de somriures.

Vermell: Per recuperar l’amor pels infants i l’educació. Si a vegades oblides perquè ets mestre, la píndola vermella t’ajudarà a recordar quant estimes els infants.

Groc: Per quan necessitis inspiració. Quan et trobis estancat i no tinguis ganes de seguir aprenent, la píndola groga t’ajudarà a treure tota la creativitat i l’enginy que portes a dins! 

Blanc: Per quan caiguis en els extrems i necessitis recuperar la neutralitat i la  temprança. La píndola blanca t’ajudarà a cooperar, a unir idees i a treballar en equip.

Verd: Per quan et sentis estressat i ofegat. La píndola verda et farà recordar que la teva vida personal és valuosíssima i recuperaràs temps lliure per a tu, per fer coses que t’agraden i per estar amb els que més estimes.

Marró: Per quan trobis obstacles al llarg del camí. La píndola marró et farà abordar els problemes des d’altra perspectiva i et farà aprendre d’ells per a què hi surtis reforçat/da.

Això és tot amic invisible. Esper que no tinguis que emprar gaire aquest remei i també esper poder trobar-me amb tu pel camí per poder gaudir junts de les nostres experiències.
Et desitjo un bon Nadal i un feliç any nou!!

El teu amic invisible.


El meu regal li ha tocat a na Melissa, espero que li hagi agradat. A jo m'ha tocat un preciós portafotos fet per na Jéssica amb un mac pintat.

Ha estat una estona molt agradable i tots els regals han estat meravellosos!

diumenge, 25 de novembre de 2012

El fracàs dels superdotats

Vull compartir aquest vídeo del programa Redes titulat “El fracàs dels superdotats”. Eduard Punset ens argumenta perquè els infants amb altes capacitats troben obstacles al llarg de la seva vida que els dificulta desenvolupar-se i crèixer amb normalitat.

En primer lloc, una de les principals trabes és que els infants amb altes capacitats, normalment, no són identificats fins que no treuen males notes. Actualment, el 15-20 % dels infants tenen altes capacitats, però molts no seran mai diagnosticats. Això vol dir que, a Espanya, uns 150.000 infants tenen un coeficient intel·lectual per damunt de 130 i només es coneixen aproximadament 200. L’entorn d’aquests infants (família i escola) determinarà si la seva capacitat serà desenvolupada o no.

Perquè una persona sigui considerarda superdotada, no ha de tenir només un alt coeficient intelectual, sinó que ha de destacar en altres tipus d’intel·ligència:

Intel·ligència verbal: lectura, esciptura, etc. Ex: William Churchill

Intel·ligència lògica: problemes, aritmètica, estratègies, etc. Ex: Bill Gates
Intel·ligència visual: puzles, laberints, colors, formes, etc. Ex: Pablo Picasso
Intel·ligència musical: ritme, composició, etc. Ex: Amadeus Mozart
Intel·ligència quinestèsica: corporal, habilitat amb els objectes, etc. Ex: esportistes i artesans
Intel·ligència interpersonal: comunicacions, líders. Ex: Luther Kind
Intel·ligència intrapersonal: control i coneixement d’un mateix. Ex: Dalai Lama
Intel·ligència naturista: classificar i reconeixer formes, plantes, animals, astres, etc. Ex: Darwin

Una altra causa del fracàs de l’infant amb altes capacitats és la mancança de motivació o la pèrdua d’interés per les activitats i les temàtiques tractades a l’escola ordinària. Aquest fet ha originat un important debat social, ja que s'ha començat a parlar dels benefis o dels perjudicis de la segragació dels infants amb altes capacitats a centres especialitzats. Per una part, podem dir que la segragació es pot considerar positiva en determinats moments perquè es la forma de poder oferir a aquests infants un procés educatiu interessant per a ells i, a més, és una estratègia per poder cobrir les seves necesitats i interessos. Per altra part, no hem d’oblidar que la heterogeneitat i la inclusió són idees que van en contra de l’assistència d’aquests infants a centres especialitzats. Perquè el desenvolupament dels infants amb altes capacitats sigui el més normalitzat possible és molt important que comparteixin activitats i moments de relació amb un grup d’infants heterogeni.

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció del vídeo ha estat la rellevància de les activitats lúdiques per als infants superdotats. Moltes vegades, tenen problemes a l'escola, però són detectats per les seves habilitats en activitats de lleure com la pintura, els esports, la música, etc. Espais on es poden expressar amb més llibertat i on treballen camps que els interessen i els motiven.

A les escoles, l’infant amb altes capacitats moltes vegades és rebutjat per la resta d’infants per la seva incapacitat d’adaptar-se al sistema. Aquestes dificultats moltes vegades són conseqüència d'alguna patologia. Quan xerrem d'infants amb altes capacitats no podem separar allò patològic d’allò genial. Per exemple, Albert Einstein presentava trets autistes i es considerava una persona introvertida i antisocial.

Per acabar, al llarg del vídeo emergeix la defensa de què l’objectiu principal de l’educació dels infants superdotats ha de ser que pugui utilitzar el que aprèn de manera creativa i innovadora i, a més, que es pugui desenvolupar a nivell personal i emocional de manera harmònica.